22/10/13

In Memoriam Alcón (30 de Enero 1937-22 de Octubre 2012)

Lost / In Memoriam from Anita Thacher on Vimeo.

Conversaciones con los COLORES: Millones de pinceladas de todos los que te queremos. Gratitud y Amor Infinita para tí...

Ólafur Arnalds & Nils Frahm - a2 (Official Video) from Erased Tapes on Vimeo.

In Memoriam: October 2012 from Nicole on Vimeo.

21/10/13

Otoño de Oro a la persona más maravillosa!!! 22 de Octubre 2013

Tic,ta,tic,tac,tic,tac....salir a la vida, entrar en la muerte... cuestión de tiempo ENTRA SIN MIEDO No temas, entra sin miedo, hay luz. Ahora déjate llevar, todas las maravillas te esperan. Feliz estancia. Entramos y salimos de igual modo: con temor, esperanzas y arrugas. MIRA HACIA ABAJO Cuando las calles se alfombren de amarillo y la escarcha cubra tu jardín al alba, sabrás que llegó otro otoño. Mira hacia abajo y no te lo pierdas. De: Antonio Más He encontrado en el Blog de Miquelcinema de hace justo un año, esto que a continuación transcribo: Prudenci-Joan Alcón Agustín "Joan Alcón" (València, 30 de gener de 1937 – Palma, 22 d’octubre de 2012) Artista pintor. Format a la Reial Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, de València, comença a exposar el 1956. Amplia estudis a París (1960-63) amb una beca del Govern francès i a Alemanya (1965-70). El 1974 fixa la residència a Mallorca i munta l’estudi a un annex de la casa que té a Son Espanyol (Palma). Té relacions de parentiu amb Josep Agustín Palmer (1895-1977), antic redactor del diari “Última Hora” i, durant un temps, president del seu Consell d’Administració. Al llarg de la seva trajectòria professional, de 53 anys de durada, obté nombrosos premis i reconeixements, entre els quals cal citar els següents: medalla d’or de pintura del SEU, medalla d’or del IV Saló de Benimar (Alacant) (1956), premi Elcano de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Sevilla (1960), medalla d’or del Certamen Internacional de Pintura de Pollença (1972) i premi Ciutat de Palma de Pintura (1973). Té una entrada al seu nom en la Gran Enciclopèdia de Mallorca. La pintura que fa es caracteritza per l’ús freqüent de textures matèriques, un cromatisme intens i ben contrastat, la utilització esporàdica de formes geomètriques i la força expressiva que dóna al gest de la pinzellada. La temàtica abasta el rostre humà, preferentment el femení, el nu, les natures mortes, el paisatge naturalista i l’abstracció expressionista. Els seus treballs s’insereixen dins l’àmbit figuratiu, propi d’un realisme fantasiós d’inspiració onírica i poètica. Crea atmosferes de pau i soledat, que en la pintura de rostres i nus es presenten amarades d’un erotisme dolç i delicat. Han analitzat la seva obra els crítics d’art Josep Bauzà i Pizà, Gaspar Sabater, Josep Perelló Paradelo, Joan Pla Garcia, Josep M. Almagro, Gabriel Fuster Mayans “Gafim”, Josep Piñol, Damià Ramis Caubet i altres. Foto Joan Alcón, Sense títol, mixta/tela Fa nombroses exposicions individuals i participa en moltes exposicions col·lectives a les Balears, Península, França, Alemanya, Suècia, Itàlia, Àustria, Regne Unit, EUA i Veneçuela. El 1976 participa a l’exposició dedicada al realisme fantasiós que es fa a Viena (Àustria). Del 23 de setembre al 16 d’octubre de 2012 presenta una important exposició, la darrera que fa en vida, a l’Auditori i Palau de Congressos d’Águilas (Lorca, Múrcia), que és inaugurada pel regidor de cultura i patrimoni, Francisco Miguel Martínez, acompanyat del pintor Manuel Coronado, amic de l’artista, del crític d’art Antonio Martínez Cerezo i d’un públic nombrós. És una persona d’esperit positiu, jovial i optimista, que troba en la pintura i en la música els principals motius de satisfacció i gaudi. Sociable, bon conversador i amic dels amics, demostra un esperit lluitador i disciplinat en els processos de recuperació física que ha de seguir després d’un episodi cardiovascular. Rodejat d’afecte, simpaties i de la companyia dels seus, Rainer, Denise, Lourdes i Miquel, mor a Palma l’octubre de 2012, als 75 anys. El vaig conèixer personalment el 1976 a través de la seva esposa Cristina, que aleshores treballa en el despatx d’administració de finques de Josep Alemany. El vaig visitar vàries vegades, sol i acompanyat, a l’estudi de Son Espanyol i li vaig comprar dues teles: un paisatge i una composició de rostres amb la imatge, seductora i colpidora, de Cristina. El vaig acompanyar en diverses inauguracions d’exposicions a Palma i Pollença. Ens trobem diverses vegades a la Galeria Jaume III (Palma). Ens trobem per darrera vegada davant de l’edifici Minaco, a les avingudes de Palma, on tenim una conversa animada pel seu bon humor i la cordialitat que el singularitza. Parlem de pintura, pintors, exposicions i d’una propera visita a l’estudi que s’ajorna a causa d’una leucèmia inoportuna i cruel. no title no. 4 by Juan Alcon Joan Alcón Agustín, Paisatge, 2005 ca. Bibliografia Damià RAMIS CAUBET, “Alcón: luz, sombra y penumbra de la realidad”, Catàleg, s/d. Marià PLANELLS, “Juan Alcón: nuevo realismo ideográfico”, Batik, núm. 50, Palma A. SPAETH, “Alcón”, catàleg, Galeria de arte Jaime III, Palma, s/d. GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, 1, 78 LEIDO Y COPIADO DE Miquelcinema El bloc de Miquel Alenyà

18/10/13

CRISIUM. MAR LUNAR

crisium from nanae on Vimeo.

CRISIUM - mar lunar - El mar, aquella reconocible imagen para mi… de agua negra, no por eso oscura... ni intrusiva… ni peligrosa. Me envuelve, no le tengo miedo… ni siento perderme. Me deja emerger y cada vez volver a flotar. Ya puedo regresar… dentro del agua, dentro de mi. Me mueve, nos movemos. Y yo me muero en este sueño para volver a ser, junto al agua, su movimento multiforme. Es una imagen interior que me mueve hacía el exterior. Valentina Ferraro

9/10/13

Joun Sunn Nah y ... Cibelle y Devendra banhart

Artista de voz vibrante y brillante. Llegada desde Corea del Sur, hija de otra cantante y del director del Coro Nacional de Corea, descubrió el mundo del jazz y decidió quedarse a cantar en él. Inspirada por mujeres como Bilie Holyday, Sarah Vaughan o Ella Fitzgerald improvisa sonidos, juega con los estilos y, siempre, hace vibrar. Gorgoritos björkianos con base de jazz, aroma de chanson française y una pizca de músicas más orientales son algunas de sus especialidades. Tiene magia en la voz. A disfrutar!!!! "London, London" video by Cibelle feat. Devendra Banhart quiero recomendarles la música de dos artistas deliciosos y delicados: Cibelle y Devendra Banhart, aquí unidos por esta sonora melodía -basada en el clásico de Caetano Veloso- para el disco de Cibelle titulado "The Shine Of Dried Electric Leaves". Disfruten y, al mal tiempo, buena cara :)